La hora violeta

Meer over het boek

A L'hora violeta apareixen tres dones davant del seu fracàs: fracàs davant l'home-pare, l'home-cervell i l'home com a ideal romàntic. I ens trobem que aquestes tres dones són segurament la mateixa, que parteix de camins diferents: l'anàlisi psicològica, el ressentiment, l'angoixa vital, l'assimilació de la història i del passat com a factors de comprensió... I totes tres arriben a comprendre —les unes racionalment, les altres per intuïció— que han de mirar el món sense el filtre d'una altra mirada, amb els ulls propis, no amb els d'un altre. L'obra ens mostra també el patetisme del món dels homes que donats en cos i ànima al servei d'un ideal acaben perdent les essències de la personalitat. I és un reflex d'una generació desplaçada, que no acaba de saber on és el seu lloc, que no assumeix prou el passat. Una novel·la que tanca una època de l'autora i esbossa l'inici d'alguna cosa nova, d'una hora distinta, l'hora del capvespre i de l'alba alhora: l'hora violeta, reblerta de promeses sense definir encara.