Andreu Martín Volgorde van de boeken

Un joven muy humilde se enamora locamente de un chica de buena familia que tiene previsto entrar en un convento. La idea de perderla le hace volverse loco y decide volar una iglesia. Consigue la nitroglicerina y la traslada en su carro, oculta en una entrega de varias garrafas de vino a dicha iglesia. Simultáneamente, Don Bosco, que se encuentra de visita en Barcelona y tiene ya en vida fama de santo, es avisado por uno de los hermanos del joven para que obre un milagro y detenga tamaña barbaridad. En una noche, se cruzarán pues los destinos de diversos personajes y jugarán una partida de trepidante tensión psicológica.

Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de la premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d’obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets dels polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d’una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l’oposició i de l’Església. Per això –gens estrany– algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora... però només un n’era el culpable. Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.

Aquest no és un llibre on se us digui què heu de fer, Déu me’n guard! Jo què sé el que heu de fer! Cadascú és un món i un conflicte i jo no sóc ningú per dir-vos com heu de portar la vostra vida sexual. En tot cas, només us puc convidar a pensar-hi. Penseu sobre el sexe. Perquè el sexe és molt imp ortant. I per animar-vos a fer-ho, jo començo. Així és la meva vida sexual. Ho dic sense vergonya (encara que, com veureu, tindria molts motius per avergonyir-me’n), perquè espero que vosaltres també us l’expliqueu a vosaltres mateixos. Si ho feu, gaudireu molt més del sexe i viureu molt millor. Us ho asseguro.

Dass ein weibliches Fotomodell ihren messerscharfen Verstand Schachmatt setzt, hätte die Detektivin Tres Catorze nie für möglich gehalten. Dann aber spaziert Silvia Foscor in ihr Büro und bittet um Hilfe bei der Suche nach einer Freundin. Tres ist geblendet von Silvias Schönheit und Selbstsicherheit. Doch schon bald stolpert sie über Ungereimtheiten in Silvias Geschichten. Ein Lichtblick im Jugendkrimi-Sammelsurium. G. Stenzel, Bulletin J + L