Genís Sinca Boeken

La providència es diu Paco reuneix el seguit de trobades que Genís Sinca va mantenir amb el popular novel·lista Francesc Candel (Racó d’Ademús, 1925 – Barcelona, 2007), a partir d’una sorprenent i reveladora primera entrevista amb “la veu dels sense veu” a la Zona Franca l’any 2001. Amb la premissa candeliana que l’entrevistat s’estigués de parlar directament d’ell i que les xerrades se centressin en la multitud de personatges que l’havien acompanyat en la seva dilatada carrera com a escriptor, conferenciant, articulista i senador, Sinca dibuixa un original retrat literari de l’autor d’Els altres catalans. Alhora, Candel, adonant-se que ja no pot escriure, s’esforça a repassar episodis importants de la seva vida, íntimament lligada a una obra literària que suma 56 volums: Montjuïc, la guerra, la gana, la dramàtica mort de la mare, el polèmic debut literari, la censura, la dèria secreta de convertir-se en poeta, el salt a la política o el record controvertit de la seva dona…La Providència es diu Paco s’ha convertit en les darreres memòries de Candel, on ell mateix reflexiona sobre els temes més punyents de l’actualitat social i política, des de la immigració fins el trist final de la literatura de combat. La crònica més personal al voltant d’un dels deu catalans, segons ha dit Jordi Pujol, més importants del segle XX.

Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l'ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars. Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d'identitat, que descriu el calvari d'un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa. "Bou es va quedar mirant fix la imatge, la primera que veia d'ell, de Ricard Mirabaix, i que mai més havia d'oblidar. El somriure penjat als llavis, prims, inexistents, i les dents. Li va caure l'ànima als peus. El seu gendre feia una cara d'imbècil que no s'aguantava."