Àngel Guimerà Volgorde van de boeken (chronologisch)

Saïd est le capitaine d'un navire de pirates qui a fait prisonniers un groupe de chrétiens après avoir attaqué leur bateau. Saïd est blessé après avoir abordé et capturé un vaisseau chrétien, et il ordonne qu'on lui amène une jeune fille chrétienne pour soigner ses blessures : cette fille est Blanca. Reconnaissant pour les soins, Saïd accorde à Blanca plus de privilèges qu'aux autres prisonniers et, avec le temps, ils tombent amoureux l'un de l'autre, mais ils savent que leur amour ne sera pas bien vu. Une révolte à bord du navire libère les musulmans prisonniers, et le père de Blanca tente de tuer Saïd en apprenant qu'ils sont amoureux. Blanca le protège en se mettant entre eux et est blessée par son propre père. Saïd prend Blanca et saute avec elle à la mer pour mourir, car la mort est le seul moyen de pouvoir être ensemble.

Aquesta edició de Terra baixa vol apropar al públic escolar una de les obres més representatives de la literatura catalana i, alhora, posar en evidència la singularitat del llenguatge teatral que la conforma. Per llegir-la adequadament, no es pot menystenir la seva naturalesa escènica i, en aquest sentit, és bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps.Terra baixa (1897) és un drama que presenta, a través de diversos elements (romàntics, realistes, modernistes), un joc de tensions humanes i simbòliques de gran força teatral. El conflicte entre l'ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueix una categoria mítica i obre pas a la creació de personatges inoblidables (Manelic, Marta, Sebastià) que viuen amb intensitat la problemàtica de la possessió amorosa. No és estrany que una obra d'aquestes característiques assolís ben aviat una consideració de clàssic del teatre català i un veritable ressò universal.

Àngel Guimerà (1845-1924) és una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dintre de la vida política del Principat però sobretot per la importància i renom que assolí en l'àmbit teatral, en què esdevingué l'únic dramaturg català del segle XIX de nivell europeu. Primerament fou, amb Verdaguer, el poeta més popular de Catalunya; posteriorment, a trenta-quatre anys, s'incorpora al teatre, on assolí èxits ressonants. Situat dins el corrent romàntic, sabé infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetipus. Les obres que presentem són les més significatives de Guimerà. "Mar i cel" (1888) és el darrer dels seus drames en vers i teatralment l'obra més ben tallada, segons Josep M. de Sagarra, i és, també, la que inicia la seva projecció internacional. "Terra baixa" (1897) assenyala el cim de la seva puixança creadora i, de fet, ha esdevingut la més popular. I "La filla del mar" (1900) tanca el període de màxima plenitud de l'autor.

Drama v próze o třech dějstvích. Hra katalánského básníka a dramatika o lásce a násilí, o čistotě a brutální zpupnosti v polofeudálním ovzduší katalánského venkova. Příběh o prostém pasáčkovi z hor, kterého bohatý pán z nížiny donutí, aby se stal formálně manželem jeho milenky.Když pasáček pozná pánův podvod a nevinu znevolněné ženy, pána zabije, tak jako kdysi v horách zabíjel zlého vlka.