Plautus was een baanbrekend figuur in de Romeinse komedie, wiens werken de vroegste volledig bewaard gebleven Latijnse literatuur vertegenwoordigen. Zijn toneelstukken, bekend als palliata comoedia, kenmerken zich door humor en levendige dialogen die latere dramaturgen diepgaand beïnvloedden. Zijn kenmerkende stijl en humor maken hem tot een hoeksteen van het Romeinse drama. De term 'Plautijns' verwijst vandaag de dag naar werken van hemzelf of werken die geïnspireerd zijn op zijn unieke theatrale nalatenschap.
Focusing on accessibility, this book is a reproduction of a historical work designed for readers with impaired vision. Published by Megali, a house dedicated to producing large print editions, it aims to enhance the reading experience for those who may struggle with standard text sizes. The commitment to preserving historical literature while making it more accessible underscores the importance of inclusivity in reading.
The collection showcases the comedic brilliance of Plautus, a pivotal figure in Roman theatre known for adapting Greek stories while infusing them with contemporary Roman flair. Emphasizing everyday life over philosophical themes, his plays feature early examples of slapstick humor and clever wordplay. This edition includes eight representative plays, translated by Paul Nixon and Henry Thomas Riley, highlighting Plautus's influence on future theatrical giants like Moliere and Shakespeare. It is printed on premium acid-free paper, ensuring durability.
Aquest volum inclou dues obres importants de dos autors cabdals -Plaute i Molière- pertanyents a dues èpoques -la clàssica romana i la barroca francesa-, i que estan unides per una sèrie d'afinitats formals i temàtiques. Pel que respecta al gènere, l'autor romà ens ofereix un comèdia que prolonga la tradició grega de la Comèdia Nova, i pel que fa a la temàtica, ens presenta un tema que ha estat tractat per la majoria d'autors de comèdia al llarg de la història literària. Cenyint-nos a la temàtica, cal dir que totes dues tenen un fil conductor que les uneix: el tema de l'avarícia.En efecte: Plaute, a La comèdia de l'olla, presenta una síntesi entre la comèdia grega nova i elements indígenes, manllevats de la farsa itàlica. Per la seva banda, Molière, amb El metge a garrotades, ofereix una comèdia que potser més aviat mereix el qualificatiu de farsa.
In Arpagone, Il protagonista della commedia, l'avarizia ha soffocato ogni sentimento e offuscato ogni residuo barlume di coscienza. Sordido, autoritario, egoista, egli progetta di sistemare i suoi due figli, Elisa e Cleante, secondo il proprio tornaconto, senza alcun rispetto per la loro volontà e i loro affetti. Il denaro è il suo demone, il suo assoluto, la passione che io devasta. Dietro la figura tradizionale dell'avaro, che molto deve a Plauto, Molière lascia intravedere un personaggio del XVII secolo, un ricco borghese parigino con l'anima del finanziere e dell'affarista che sarà propria dei suoi epigoni balzachiani, da Grandet a Mercadet. Molière non è un censore dei vizi né un pedante apologeta della moderazione: si limita a ritrarre gli uomini come sono, a disegnare campioni di dissennatezza, monomaniaci in bilico tra commedia e tragedia che suscitano il riso ma anche amare riflessioni sulla natura umana.
