Quim Monzó Boeken

Everything's made to be broken in this wickedly funny story collection from Catalan's greatest contemporary writer.

Quim Monzo's latest collection of short stories is rife with very unfortunate characters. There's the young boy in A Cut' who is upbraided by his teacher when he rudely shows up for class with a huge gash in his neck. And the prince in 'One Night' who tries everything to awaken a sleeping princess, yet fails completely.Throughout in typical style, absurdity offsets the 'moronic' sadness. In 'Love Is Eternal,' a man decides to finally overcome his commitment issues and marry his dying girlfriend, only to have everything backfire.'

En aquesta mirada satírica i pertorbadora dels joves en plena rebel·lió, l'Alex i els seus amics de quinze anys emprenen una orgia diabòlica de robatoris, violacions, tortures i assassinats. L'Alex és empresonat pels seus actes delictius i l'Estat intentarà reformar-lo. Però, a quin preu? Una profecia social? Humor negre? Un estudi dels esperits lliures? La taronja mecànica és una suma de tot plegat, on també s'hi afegeixen un experiment enlluernador amb el llenguatge, en què Burguess crea un dialecte juvenil d'un futur no tan llunyà, el "nadsat".

Els articles de Quim Monzó són peces literàries sovint a un pas del conte. Són irònics, sarcàstics o pessimistes, però sempre es miren amb frescor els clixés socials, polítics i culturals que ens envolten. Hotel Intercontinental és el quart d'un seguit de sis reculls: El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1984) i Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1988). Un rere l'altre, aquests sis llibres formen un dietari desacomplexat, una crónica metòdica i atípica.

En 1989, el ?Diari de Barcelona? encargó a Quim Monzó una serie de crónicas sobre la caída de los regímenes comunistas en Checoslovaquia y en Rumania. Ceausescu acababa de ser ejecutado cerca de Bucarest, y, en Praga, la Revolución de Terciopelo llenaba las calles. Monzó paseó por ambas ciudades y sus artículos son ahora testimonio del escepticismo con el que conviene tomarse la retórica grandilocuente que acompaña siempre los acontecimientos históricos. Desde entonces, Monzó ha viajado?para ?El Periódico? y para ?La Vanguardia??a otros lugares en conflicto: a Nueva York, la misma semana que, el 11 de setiembre del 2001, dos aviones se estrellaron contra el World Trade Center; a Israel, la primavera del 2002, durante una de las grandes oleadas de atentados suicidas. También ha escrito crónicas al borde del surrealismo: haciendo de turista en Barcelona, o viajando por Europa de aeropuerto en aeropuerto y sin pisar las ciudades. El resultado es ?Catorce ciudades contando Brooklyn?, un libro singular que permite comprobar cómo Monzó perfecciona su capacidad de observación y cómo despliega las técnicas narrativas para hacernos partícipes de estos cinco viajes entre el sentido común y el sinsentido. Quim Monzó ha alternado siempre narrativa y articulismo. En estos dos géneros ha ido construyendo, libro tras libro, una sólida trayectoria literaria. Ha ganado el premio Nacional de Literatura catalán, el de narrativa Ciudad de Barcelona, el de novela Prudenci Bertrana, el de novela El Temps, el Lletra d?Or, el de los Escritores Catalanes y, cuatro veces, el premio de la Crítica, que otorga Serra d?Or. Sus relatos han sido publicados en una veintena de idiomas.

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

No plantaré cap arbre és una selecció dels millors articles de Monzó apareguts, del 1991 al 1993, a la premsa de Barcelona.

El dia del senyor és una selecció dels millors articles de Quim Monzó apareguts a la premsa barcelonina durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. És la crónica dels vuitanta que Monzó ha continuat a Zzzzzz... a La maleta turca, a Hotel Intercontinental, a No plantaré cap arbre i a Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.

Amb l’agudesa i el sentit comú que l’han convertit en articulista de capçalera de milers de lectors, Quim Monzó comparteix desconcerts, ridiculitza petulàncies, se subleva contra la correcció política i constata l’amenaça del gregarisme. Amb irreverència i rigor, Monzó combina la causticitat, l’escepticisme, una competència de forense i una prosa periodística que Joan de Sagarra va qualificar «de primeríssima qualitat». El tema del tema aplega els millors articles que Monzó ha publicat a La Vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s’afegeix als set volums d’articles anteriors amb què va forjant una crònica, ja imprescindible, de les dècades a cavall dels segles xx i xxi. «Llegir Monzó és com prendre vitamines.» luis landero «Monzó és encara millor del que sembla. Sembla enginyós, i n’és, però sovint s’oblida que l’enginy és un ingredient indispensable del geni. Sembla gamberro, i n’és, però tot escriptor de debò ha de dur dins un gamberro. Sembla humorista, i n’és, però molt més seriós del que sembla, si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. Sembla cínic, i n’és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas