L'amor que fa caure ciutats

Meer over het boek

El lloc de la xinesa Eileen Chang en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler: una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra. “L'única cosa en què podia confiar era l’aire que li omplia els pulmons i la persona que dormia a prop seu. Gatejà fins on era ell i l’abraçà. Ell tragué la mà de sota la manta per agafar la seva. Es miraren l’un a l’altre i es veieren, es veieren del tot.” A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d’amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l’exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i d’una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.” Eileen Chang és una de les escriptores més estimades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella enamorats d’un món que s’acaba. Però en l’obra d’Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas. N'HAN DIT "Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món." Ricard Planas, en el postfaci de la nostra edició